dimarts, 21 de maig del 2013

AMPARO Federico Garcia Lorca



                    
                              AMPARO

                               Federico García Lorca
    Amparo,
¡qué sola estás en tu casa
vestida de blanco!
(ecuador entre jazmín y el nardo)

Oyes los maravillosos
surtidores de tu patio,
y el débil  trino amarillo
del canario.

Por la tarde ves temblar
los cipreses con los pájaros
mientras bordas lentamente
letras sobre el cañamazo.

Amparo,
¡qué sola estás en tu casa,
Vestida de blanco!

Aparo,
¡y qué difícil decirte:
yo te amo!

divendres, 17 de maig del 2013

LA NIÑA QUE SE VA AL MAR Rafael Alberti



                                        LA NIÑA QUE SE VA AL MAR

                                                                                 Rafael Alberti

    ¡Qué blanca lleva la falda
    la niña que se va al mar!
  
    ¡Ay niña, no te la manche
    la tinta del calamar!

    ¡Qué blancas tus manos, niña,
    que te vas sin suspirar!

    ¡Ay niña, no te las manche
    la tinta del calamar!

    ¡Qué blanco tu corazón
    y que blanco tu mirar!

    ¡Ay niña, no te los manche
    la tinta del calamar!


  
                                                                                 Nerea

dijous, 16 de maig del 2013

MARIPOSA Federico García Lorca



MARIPOSA         
                                      Federico García Lorca


    Mariposa del aire
    Que hermosa eres ,
    mariposa del aire
    dorada y verde.
    Luz de candil,
    mariposa del aire
   ¡quédate  ahí,ahí,ahí…!
    No te quieres parar,
    pararte no quieres.
    Mariposa del aire
    dorada y verde.
    Luz de candil
    mariposa del aire,
    ¡quèdate ahì, ahì, ahì!...
    ¡quèdate ahì ¡
     Mariposa , ¿estás ahí?



        Samantha Quiroz Oliva

dimecres, 15 de maig del 2013

POEMA Antonio Machado



                   Tournez, tournez  chevaux  de bois
                                                            Verlaine
    
    Pegasos, lindos pegasos,
caballitos de madera.

    Yo conocí siendo niño,
La alegría  de dar vueltas
sobre un corcel colorado,
en una noche de fiestas.

    En el aire polvoriento
chispeaban las candelas,
y la noche azul ardía
toda sembrada de estrellas.

    ¡Alegrías infantiles
que cuestan una moneda
de cobre, lindos pegasos,
caballitos de maderas!


                                Antonio Machado               

divendres, 10 de maig del 2013

LLEGO CON TRES HERIDAS Miguel Hernández



Llego con tres heridas:
la del amor,
la de la muerte,
la de la vida.
 
Con tres heridas viene:
la de la vida,
la del amor,
la de la muerte.

Con tres heridas yo:
la de la vida,
la de la muerte,
la del amor.

circuits

circuits

com fer mones de pasqua

Com podem fer una mona de pasqua

Text de Karen "La joia perduda"



         LA JOIA PERDUDA




Quan ens vam trobar a la vesprada ,emocionat,l’ancià,ens va explicar que el seu amic sabia on estava la joia.L’amic de l’ancià va dir que la joia la tenia un home que vivia al pis 5 en el portal 460 del carrer Il.lusionista.
 Van dir tots:
-On es troba això ?-
-AH¡! –sabia que dirieu això,per això he portat el mapa segret de la meva familia.  Porta generacions sense eixir d’on es trobava aquest mapa – va dir l’amic de l’ancià.
-En eixe carrer es pot trobar a eixe mapa?- van dir.
-Clar que si!.Eixe carrer porta segles sense cambiar- va dir l’amic de l’ancià.
-Anem a vore el mapa on es troba el carrer-
-Collinsos! van dir.
-Esta a fer punyetes!
-Bé xiquets demà tots a la biblioteca amb tot l’equipatge nececari, ens n’arimem a per la joia.

Al dia següent tots estanven a la biblioteca.

-Bè, estem tots?-
-Si-
-Doncs ,anem a la aventura!-

No estava molt lluny la ciutat , però hi havia un llarg recorregut.Vam arrivar a un poble molt xicotet que apenes tenia 300 habitants.

Vam alquilar un apartament per passar la nit. A l’endemà, vam començar a caminar. Caminant, caminant vam arribar a una ciutat, vam vore el mapa i restulta que ixa era la ciutat on es trobaba la joia.Vam trobar el carrer il.lusionista, vam buscar el portal 460 i  vam tocar 5 mos va contestar un home amb la veu grosa.
Li vam dir que estavem buscant una joia i que mos van dir que la tenia vostè.
-Sí, la tic. Però qui sou vosaltres?-
Va dir l’home
-Son els que hem averiguat de qui és la joia. Ens la pot  tornar?
-No, com puc saber que sou vosaltres?-
-Mire,l`home a qui pertanye la joia va escriure una carta escolte-
“Soc el propietari de la joia  per favor si la vegeu crideu al 623588449.”
-Doncs veniu, veniu que esta dins, la joia-
-Si! Es eixa
-Torneu amb cura!                                           
-Gràcies. Adeu.

                                                          FI