dimecres, 12 de juny del 2013
dimarts, 21 de maig del 2013
AMPARO Federico Garcia Lorca
AMPARO
Federico García
Lorca
Amparo,
¡qué sola estás en tu
casa
vestida de blanco!
(ecuador entre jazmín y
el nardo)
Oyes los maravillosos
surtidores de tu patio,
y el débil trino amarillo
del canario.
Por la tarde ves temblar
los cipreses con los pájaros
mientras bordas
lentamente
letras sobre el
cañamazo.
Amparo,
¡qué sola estás en tu
casa,
Vestida de blanco!
Aparo,
¡y qué difícil decirte:
yo te amo!
divendres, 17 de maig del 2013
LA NIÑA QUE SE VA AL MAR Rafael Alberti
LA NIÑA QUE SE VA AL MAR
Rafael
Alberti
¡Qué blanca lleva la falda
la niña que se va al mar!
¡Ay niña, no te la manche
la tinta del calamar!
¡Qué blancas tus manos, niña,
que te vas sin suspirar!
¡Ay niña, no te las manche
la
tinta del calamar!
¡Qué blanco tu corazón
y que blanco tu mirar!
¡Ay
niña, no te los manche
la tinta del calamar!
Nerea
dijous, 16 de maig del 2013
MARIPOSA Federico García Lorca
MARIPOSA
Federico
García Lorca
Mariposa del aire
Que hermosa eres ,
mariposa del aire
dorada y verde.
Luz de candil,
mariposa del aire
¡quédate ahí,ahí,ahí…!
No te quieres parar,
pararte no quieres.
Mariposa del aire
dorada y verde.
Luz de candil
mariposa del aire,
¡quèdate ahì, ahì, ahì!...
¡quèdate ahì ¡
Mariposa , ¿estás ahí?
Samantha Quiroz Oliva
dimecres, 15 de maig del 2013
POEMA Antonio Machado
Tournez, tournez chevaux
de bois
Verlaine
Pegasos, lindos pegasos,
caballitos de madera.
Yo conocí siendo niño,
La alegría de dar vueltas
sobre un corcel colorado,
en una noche de fiestas.
En el aire polvoriento
chispeaban las candelas,
y la noche azul ardía
toda sembrada de estrellas.
¡Alegrías infantiles
que cuestan una moneda
de cobre, lindos pegasos,
caballitos de maderas!
…
Antonio Machado
divendres, 10 de maig del 2013
LLEGO CON TRES HERIDAS Miguel Hernández
Llego con tres heridas:
la del amor,
la de la muerte,
la de la vida.
Con tres heridas viene:
la de la vida,
la del amor,
la de la muerte.
Con tres heridas yo:
la de la vida,
la de la muerte,
la del amor.
Text de Karen "La joia perduda"
LA JOIA
PERDUDA
Quan ens vam trobar a la vesprada ,emocionat,l’ancià,ens va explicar
que el seu amic sabia on estava la joia.L’amic de l’ancià va dir que la joia la
tenia un home que vivia al pis 5 en el portal 460 del carrer Il.lusionista.
Van dir tots:
-On es troba això ?-
-AH¡! –sabia que dirieu això,per això he portat el mapa segret de la
meva familia. Porta generacions sense
eixir d’on es trobava aquest mapa – va dir l’amic de l’ancià.
-En eixe carrer es pot trobar a eixe mapa?- van dir.
-Clar que si!.Eixe carrer porta segles sense cambiar- va dir l’amic de
l’ancià.
-Anem a vore el mapa on es troba el carrer-
-Collinsos! van dir.
-Esta a fer punyetes!
-Bé xiquets demà tots a la biblioteca amb tot l’equipatge nececari, ens
n’arimem a per la joia.
Al dia següent tots estanven a la biblioteca.
-Bè, estem tots?-
-Si-
-Doncs ,anem a la aventura!-
No estava molt lluny la ciutat , però hi havia un llarg recorregut.Vam
arrivar a un poble molt xicotet que apenes tenia 300 habitants.
Vam alquilar un apartament per passar la nit. A l’endemà, vam començar
a caminar. Caminant, caminant vam arribar a una ciutat, vam vore el mapa i
restulta que ixa era la ciutat on es trobaba la joia.Vam trobar el carrer
il.lusionista, vam buscar el portal 460 i
vam tocar 5 mos va contestar un home amb la veu grosa.
Li vam dir que estavem buscant una joia i que mos van dir que la tenia
vostè.
-Sí, la tic. Però qui sou vosaltres?-
Va dir l’home
-Son els que hem averiguat de qui és la joia. Ens la pot tornar?
-No, com puc saber que sou vosaltres?-
-Mire,l`home a qui pertanye la joia va escriure una carta escolte-
“Soc el propietari de la joia
per favor si la vegeu crideu al 623588449.”
-Doncs veniu, veniu que esta dins, la joia-
-Si! Es eixa
-Torneu amb cura!
-Gràcies. Adeu.
FI
Subscriure's a:
Missatges (Atom)